Avui cent tres anys del seu naixement

Gabriel Ferrater representa un model d’intel·lectual i de poeta heterodox i atípic, almenys amb relació als referents de l’època. Ben allunyat del model d’intel·lectual orgànic definit per Gramsci —del tot impensable a la Catalunya franquista—, i prou allunyat també del model resistencialista i patrioter, Ferrater se’ns apareix bàsicament com un home de lletres liberal i independent, escèptic, antiprovincià, recelós d’ideologies i dogmatismes, polítics o estètics, i, per damunt de tot, lúcid, iconoclasta i provocador. Un personatge poc convencional, autodidacte, rigorós, amè, didàctic i sempre apassionat.

Xavier Macià