Tribus de la Segarra

foto: tribus de la segarra

Surt el sol, avui des de Sant Gallard, Les Piles, a la Baixa Segarra.

2 d’agost 2025

  • Tal dia com avui de 1391, una part de la població cristiana de Mallorca, es revolta i aquesta circumstància va ser aprofitada pels alts estaments socials, contra els quals anava dirigida la revolta, desviant-la contra els jueus. Es cremaren cases i s’assassinaren unes 300 persones. ca.wikipedia.org

  • 16° a les set del matí. 90% d’humitat relativa. Cel sense núvols. Boira a les fondalades. Vent de serè fins a les set de la tarda, fluix, ara i anirà augmentant . També farà sol i calor. Farà sol i una mica més de calor. La temperatura màxima fins als 29°.

  • Avui és la Mare de Déu dels Àngels. Per molts anys.

  • “Massa bo, vol dir ase”

Bon dia 

Santa Coloma de Queralt

La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

“No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble”.

Vicent Andrés Estellés

“Fer el que és útil, dir el que és just i contemplar el que és bell; n’hi ha prou per a tota una vida.”

T.S.Eliot

logo

  Don’t follow me. I’m lost too.

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–

Bruno Vekemans

Un estat es governa més bé per un home bo que no pas per unes bones lleis.

 

Aristòtil

foto tribus de la segarra

pomera

viladeperdius, pontils

la segarra

agost 2024

macadam13

Al Paris de la pluja al qual retorno

ja no hi trobo res més que fulles mortes.

Es van arrossegant damunt l’asfalt

amb el qual l’ordre públic va tapar

els bulevards de les llambordes rosa.

Aquí crema el cadàver de la cançó francesa.

La ciutat que estimava, l’he perdut:

només roman el riu, al llampurneig

de l’estela que deixa una barcassa.

París no pot ser res més que en els meus ulls.

Ja no he d’escriure-li cap més poema.

 

MAIG DEL 68

Joan Margarit

No era lluny ni difícil

foto: tribus de la segarra

camí de sant gallard i el montagut al fons

des de santa coloma de queralt

la segarra

agost 2023

foto tribus de la segarra

sant miquel, avui

des de sant gallard, les piles

la segarra

agost 2025

es.pinterest.com

Goita!

 
foto: tribus de la segarra

el castell de queralt, ara fa un any

bellprat

la segarra

agost 2024

Iu Pascual, Nit de lluna a la Garrotxa (c. 1920). Fundació Rafael Masó.

Iu Pascual i Rodés (Vilanova i la Geltrú, 28 d’octubre de 1883 – Riudarenes, 29 de juliol de 1949) va ser un pintor i paisatgista. Deixeble de Joan Llimona al Cercle Artístic de Sant Lluc, es va especialitzar en la pintura de paisatge, i va destacar per les seves representacions bucòliques i tradicionals. En una primera etapa, la seva pintura és d’un cromatisme intens, que evoluciona cap a un acostament a la natura. Va col·laborar amb Antoni Gaudí en les pintures murals del vestíbul de La Pedrera i va participar en la restauració de la Catedral de Mallorca. Va dissenyar els vitralls del monestir de Montserrat.

Iu Pascual
foto tribus de la segarra

les roques d’aguiló

santa coloma de queralt

la segarra

agost 2021

Loutherbourg-Spanish Armada

Tal dia com avui de 1588
La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament l’Armada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d’Anglaterra. La intenció de Felip II amb aquesta flota era envair l’illa, destronar la reina Isabel I, imposar-hi el catolicisme i controlar la política exterior anglesa. Viquipèdia

foto: tribus de la segarra

la vila des del camí de sant gallard, avui

la segarra

agost 2025

blog.sapiens.cat

Un dia com avui de 1931 s’hi aprova en referèndum l’Estatut de la Generalitat provisional, conegut com l’Estatut de Núria. Suspès el 1933 i restablert el 1936.

El 5 d’abril de 1938, just ocupar Lleida, el Generalísimo Francisco Franco el va derogar. «En mala hora concebido», i així cumplia el seu compromís: «una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española». En un article publicat a El Norte de Castilla quatre dies més tard, Francisco de Cossío va escriure: «Ya no queda ni ezquerra [sic] ni lliga, ni derechas, ni izquierdas, ni catalanes templados, ni catalanes radicales…, esto se acabó… La guerra se hizo para esto y se gana para esto».

ca.wikipedia.org

foto: tribus de la segarra

al matí

el clot dels diumenges

santa coloma de queralt

la segarra

agost 2021

S’ha de ser remer abans de menar el timó, haver estat a la proa i observat els vents abans de governar la nau.

 

Aristòfanes (448 aC – 386 aC)

foto: tribus de la segarra

sortia el sol

santa coloma de queralt

la segarra

agost 2022

LuidmilaKot

M’agradaria haver inventat els texans. Expressen la modèstia, el sexe, la simplicitat – tot el que espero de la meva roba.

 

Yves Saint Laurent

foto tribus de la segarra

aguiló, avui de matí

santa coloma de queralt

la segarra

agost 2025

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.

Antoni Dalmau rodamots.cat

“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”

Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb

.

Àngela Maria!

“Interj. Equivalent a això mateix!, just!, ben clar!, això és!” Així ho trobem al DCVB i així es feia servir en el sentit que diu.
Potser es va perdent per ser massa llarg, o ves a saber. El cas és que era una expressió ben habitual, i que si ens ho deien amb un cert èmfasi, quedava ben clar que teníem raó.

L’origen d’aquesta expressió s’atribueix a les paraules que l’àngel li va dir a Maria, en aquella escena bíblica que se’n diu l’anunciació. És a dir: s’hauria de dir “L’Àngel a Maria”, i el sentit complet, seria “Això que dius és tan cert com el que li va dir l’àngel a Maria”.
(font: pccd.dites.cat)

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper. 

 

Tuti: accentuada