Vius així, protegida, en un món delicat, i et penses que vius. Després llegeixes un llibre… o te’n vas de viatge… I descobreixes que no vius, que hibernes. Els símptomes de la hibernació són fàcilment detectables: primer, inquietud. El segon símptoma (quan hibernar es torna perillós i pot degenerar en mort): absència de plaer. Això és tot. Sembla una malaltia innòcua. Monotonia, avorriment, mort. En són milions que viuen així (o moren així) sense saber-ho. Treballen a oficines. Condueixen un cotxe. Fan pícnic amb les seves famílies. Crien els fills. I llavors passa un tractament de xoc, una persona, un llibre, una cançó, i això els desperta i els salva de la mort. Alguns no es desperten mai.

The Early Diary of Anaïs Nin