No és veritat
que amb cada bes
reneixi el món,
ploguin els estels
al fons dels ulls
 i els tarongers
toquin el vent
i l’olor d’estiu
a tot arreu
i al mar més sal
i al cel més vols.

No és veritat
que amb cada bes
siguin més lents
tots els desgels
i un os polar
corri tranquil
sense la por
de caure avall
i arrelin flors
als pics més alts
on fa tant fred
avui també.

No és cert et dic
que amb cada bes
siguin més greus
tots els accents
i balli el món
entorn del sol
com un dervix
vestit de blanc
en un desert
i els cactus secs
no punxin tant.

Que et dic que no
que no és veritat
que entre tu i jo
quan ens besem
canviem els tons
 de les ciutats
que no hem vist mai
s’omplin d’ocells
els bulevards
de llocs perduts
on canta el corb
que portem dins:

et dic que no
que no és veritat
però sobretot
no deixis mai
d’allargar el bes
per si de cas
és un error
el que jo crec
i amb un sol gest
ho desfem tot
que la veritat
ho sé del cert
és tan sols fe
i fe vol dir
voler-ho tot
i tot vol dir
allargar un bes.

No és veritat

Mireia Calafell