El mar canta, lila, lila.
Malves verdes, les penyes escoltant.
– Què me dius, mar lila, lila?
– Penya malva, penya verda, què em diràs?
– Jo et diré, mar lila, lila,
que em perdonis si som muda pel teu cant,
que les penyes som creades per mirar-te
i sofrir, amorosides, ton palpar.
Corre envant, mar lila, lila,
corre enrera, lilejant…
i et diré, mar lila, lila, que si passes
tan sovint per ma gorja tos rulls blaus,
que de cap em tiraré dins els teus braços,
i la penya no hi serà,
que la penya serà lila,
lila, lila, com la mar…

Joc amorós
Blai BONET. Entre el coral i l’espiga (1952).