Nosaltres, però, que a vegades ens veiem com una llum
i a vegades només com ombres,
que dubtem i després asseverem
com si mai no hi hagués hagut cap dubte,
què som per a la pedra i l’arbre,
per al cavall i el gos, la carpa i la gasela,
per a la serp i el tigre?
Els semblem transparents o opacs,
feixucs o plens de lleugeresa?
I amb què contribuïm a l’univers,
amb el furor o amb la pobresa,
amb la sol·licitud o amb el menyspreu,
amb el saber o amb la ignorància?
El fem més clar o l’enfosquim?
Edifiquem el temple
o l’enrunem?

Resisteixen els turons (fragment)Nou Cants

Lluís Solà