Tribus de la Segarra

 santa coloma de queralt      la segarra     fotos tribus de la segarra

Bon dia, diumenge, 24 de maig, 2026

Santa Coloma de Queralt     La Segarra      República, ocupada, de Catalunya

svklimkin

Les institucions passen per tres períodes: el del servei, el dels privilegis i el de l’abús.

René de Chateaubriand (1768-1848)
Diplomàtic i escriptor francès.

guialmons, les piles    la segarra   foto tribus de la segarra

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

Desolació
Joan Alcover
Cap al tard 1909

   santa coloma de queralt   la segarra     foto tribus de la segarra

Sergey Cherepanov

Goita!

santa coloma de queralt     la segarra.    foto tribus de la segarra

TheDigitalWay

Em va casar un jutge. Devia haver demanat un jurat.

De la xarxa

santa coloma de queralt      la segarra.    foto tribus de la segarra

Logo

esbravar

El DCVB ho defineix així en la seva quarta accepció: Desfogar; donar sortida o expansió al delit, passió, desig, enuig o altre sentiment que estava reprimit.

No s’ha perdut, per sort, aquest verb; però tinc fe que va deixant perillosament pas a desfogar, molt més semblant al castellà.

També em referiré avui, i sense sortir del DCVB, a la seva tercera accepció que fa: Fer perdre a un vi, essència, etc., la seva fortalesa o virtut, la seva olor, el seu bon gust; S’usa molt com a refl.: Perdre la seva fortalesa, virtut, olor, bon gust, etc.

Adonar-te del menysteniment de la llengua que queda reflectit en la substitució de tantes paraules per castellanismes o anglicismes, fa molta malícia. Au, ja m’he esbravat una mica.

Sísif, per Ticià, 1549. Detall

Els déus havien condemnat Sísif a transportar sense parar una roca fins al cim d’una muntanya, des d’on la pedra tornava a caure pel seu propi pes.

Van pensar, amb algun fonament, que no hi ha cap càstig més terrible que el treball inútil i sense esperança.

«El mite de Sísif», Albert Camus

pels tombants de santa coloma de queralt    la segarra    foto tribus de la segarra