«La vida és interessant de veritat i atractiva, perquè, per sota de tot, no té sentit. I, en aquest aspecte, jo hi poso sempre aquest exemple: un pot dubtar absolutament de tot, afirmar-se com un nihilista, i no obstant caure enamorat com el més gran dels idiotes. Aquesta impossibilitat teòrica de la passió, que la vida real no para de desmentir, fa que la vida tingui un cert encant, indiscutible, irresistible. Patim, i ens en riem dels nostres patiments, fem el que volem, però aquesta contradicció fonamental és potser finalment el que fa que la vida valgui encara la pena de ser viscuda».

Emil Cioran.