Pressento a cops
que en mi la vida
té uns instants inèdits,
però em sé reflex intermitent
de moltes vides prèvies:
revisc uns gestos que ja han estat fets,
de tant en tant
escric un vers que algú ja ha escrit,
potser en una altra llengua,
com una onada entre moltes onades,
com la cera,
que es crema i es fon
i es pren
i es torna a cremar,
i sé que no sóc sol,
que en mi transporto
fragments de moltes vides prèvies.

Pressento a cops

Carles Duarte