Créixer molt i ràpidament. «Aquest noi s’ha estirat molt!» Així ho trobem al DCVB. Aquest verb reflexiu i l’exemple referit a la crescuda que fa la canalla, es feia servir habitualment i no ha perdut el seu ús del tot. Per si de cas i com a recordatori, fa cap avui a aquesta secció.

I ja que hi som, i sense sortir del DCVB, hi podríem afegir «fer una estirada» que a més de significar l’acte del porter de futbol per aturar la pilota, també es refereix al fet de la crescuda de la canalla o del jovent, que són els que s’estiren habitualment i per sort.