Acabar amb una cosa, no deixar res, acabar els diners, etc.

Una altra expressió que ve del joc de cartes. En aquest cas, l’anomenat «cau». Era molt popular fa bastants anys.
El DCVB ho explica així: «Joc de cartes, estès per tot el territori català, al qual es juga de la manera següent: Els jugadors són quatre; a cadascun es donen quatre cartes; quan un jugador té dues cartes iguals, es diu que té ronda, que, si no l’hi disputen, li val un punt; si un té carta igual de valor a alguna de les que hi ha tirades enmig, pot recollir-la juntament amb la seva i amb les que formin escala ascendent a continuació d’aquella; així, si hi ha posades enmig un 7, un 8, un 9 i un 10 i el qui juga té un 7, pot recollir totes les quatre cartes i li valdran 16 punts. Si un tira una carta i el que segueix en té una d’igual, fa cau: si el que segueix en té una altra d’igual, fa recau i li val dos punts; i si el de més enllà encara té una carta d’igual valor, fa Sant Vicenç o cau i net, perquè no en deixa cap a terra. Al final del joc es compten les cartes arreplegades per cada jugador i es cobra per les que passen de dotze».