En aquesta mateixa secció ja vaig parlar de les rates talp nues . Aquesta vegada l’estudi específic té a veure amb la conducta eusocial que presenta aquesta espècie. Ja vam comentar que viuen en colònies sota terra com els talps.

La Viquipèdia ens explica que la eusocialitat és un nivell de vida en comú dels animals que està caracteritzat per tenir cura cooperativa de la descendència, divisió del treball en grups reproductius i no reproductius i la convivència de generacions superposades dins d’una colònia d’adults. Aquesta conducta s’ha reportat entre els insectes, els crustacis, algun tipus de cucs i és molt rara en els mamífers. Només hi ha dues espècies de mamífers que viuen en aquest tipus de comunitat, la rata talp nua i la rata talp dels damares (Fukomis damarensis) que és un rosegador semblant a la rata talp nua i que viu a Botswana, Namíbia, Sud-àfrica, Zàmbia i Zimbàbue.

Un article publicat a la revista Nature explica com s’ho fa la reina d’una colònia de rates talp per tenir el monopoli reproductiu de tot el grup. Es veu que la cosa radica en el fet que la reina genera una olor que modifica la producció hormonal de la resta de femelles de la colònia de tal manera que impedeix que aquestes puguin tenir descendència.

D’aquesta manera l’activitat reproductora passa exclusivament per la reina mentre que la resta de femelles, que estan bloquejades en una fase de pubertat, no són fèrtils i es dediquen a tenir cura de la descendència de la reina i també a recol·lectar l’aliment per mantenir la colònia.

Químicament, aquesta olor que manté el monopoli de la capacitat reproductora per a la reina és generat pel miristat d’isopropil (MIP). No és una substància desconeguda, de fet s’utilitza molt en productes de cura personal i medicaments tòpics per les seves propietats com a emol·lient, dissolvent i potenciador de l’absorció. Els receptors olfactoris de l’espècie humana no tenen la capacitat de detectar aquesta olor. Però en la rata talp nua genera infertilitat en les femelles que no són la reina alterant-ne els nivells de les hormones prolactina i progesterona.

Quan de forma experimental s’elimina aquesta substància d’una colònia es dispara l’agressivitat i la competència per la reproducció. Igualment, quan es retira experimentalment la reina de la colònia les femelles del rang superior es poden barallar fins a la mort per assolir la categoria de reina.

De fet, l’alteració del comportament reproductor per l’aparició d’un tipus d’olor nou s’ha descrit en rosegadors i insectes. Així quan una femella embarassada sent l’olor d’un mascle que no és el pare es desencadena un procés que porta a l’avortament. És l’efecte Bruce descrit l’any 1959 per Hilda Margaret Bruce en ratolins.

Podem pensar que si el MIP bloqueja la capacitat reproductora de totes les femelles a l’augmentar els nivells de prolactina i disminuir els de progesterona, com és que la reina és immune a aquests efectes i roman reproductivament activa? Es veu que la reina a l’assolir la funció de criar sofreix unes transformacions al cervell a nivell cel·lular i molecular que la fan immune a l’acció del MIP. Encara queden detalls per aclarir com per exemple si el MIP és l’únic mecanisme per controlar la pau a la colònia o si n’hi ha d’altres de desconeguts, tampoc se sap gaire com es regulen les femelles beta que són les candidates a ser reines quan la reina ja no hi sigui.

Pot semblar un relat distòpic, però la societat formada per les rates talp nues manté el monopoli reproductor de la reina i la pau social mitjançant el control químic dels seus membres.