Tribus de la Segarra

ahir al matí, la vila     santa coloma de queralt       la segarra       fotos tribus de la segarra

Bon dia, diumenge 20 de setembre 2026

Santa Coloma de Queralt     La Segarra      República, ocupada, de Catalunya

Olichel

Si no vols ser desgraciat tracta les catàstrofes com a molèsties, però de cap manera les molèsties com a catàstrofes.



André Maurois
(1885-1967) Pseudònim d’Émile Herzog, biògraf, novel·lista i assagista francès.

 castell de queralt, bellprat    la segarra      foto tribus de la segarra

Colliu les roses ara que podeu
el temps s’esmuny i vola
la flor que avui admireu
demà ja serà morta

Walt Whitman
(1819-1892) Poeta nord-americà

   santa coloma de queralt      la segarra     foto tribus de la segarra

es.pinterest.com

Goita!

santa coloma de queralt      la segarra       foto tribus de la segarra

Antonio_Cansino

Davant dels perills que enfronten les nostres societats interdependents,

és temps d’acció, de participació, de no resignar-se.

 

Stéphane Hessel (1917-2013) Escriptor i militant polític francès.

Logo

treure faves d’olla

Revifar-se, refer-se d’una malaltia, d’un estat ruïnós, d’un defecte greu, o obtenir un bon profit econòmic.

L’origen d’aquesta expressió prové d’un antic sistema de votació i sorteig que feien servir els gremis i les institucions medievals a Catalunya per a triar els seus càrrecs públics.

Feien servir una olla, una bossa o un sac on s’introduïen faves seques. Hi havia de dos tipus: faves blanques i faves negres (o de vegades faves marcades).

Cada membre del gremi o candidat ficava la mà a l’olla per treure’n una fava.

Si en treies la fava bona (la blanca o la marcada), volia dir que havies estat escollit per al càrrec, la qual cosa comportava prestigi, poder i beneficis econòmics.

D’aquí va quedar la frase «treure faves d’olla» com a sinònim d’obtenir una gran sort, treure’n profit o sortir d’una situació precària gràcies a un cop de fortuna.

smahel

La prosperitat fa amistats i l’adversitat les posa a prova.

 

Anònim

santa coloma de queralt    la segarra     foto tribus de la segarra

«Cal molt de coratge per permetre’s ser estimat sense reserves. Un coratge que gairebé heroic. La majoria de la gent no és capaç de donar ni de rebre amor perquè són covards i orgullosos, perquè tenen por del fracàs. Els fa vergonya donar-se a una altra persona i encara més rendir-se a ella, ja que temen que aquesta persona descobreixi el seu secret… el secret més trist de cada ésser humà: que necessiten molta tendresa, que no poden viure sense amor. Crec que aquesta és la veritat. O almenys això és el que he cregut durant molt de temps, tot i que ja no ho afirmo tant categòricament perquè em faig gran i em sento un fracassat. En què he fracassat? T’ho dic: en això, precisament en això. No vaig ser prou valent per a la dona que m’estimava; no vaig saber acceptar el seu afecte; me’n vaig avergonyir; fins i tot la vaig menysprear una mica per ser diferent de mi: una dona de classe mitjana amb gustos i un ritme de vida diferents dels meus; i, a més, tenia por per mi mateix, pel meu orgull; tenia por de cedir a l’extorsió noble i complexa amb què se m’exigia el do de l’amor. Llavors no sabia el que sé avui… que no hi ha res a la vida de què avergonyir-se, excepte la covardia, que impedeix poder donar els propis sentiments o atrevir-se a acceptar-los.»

                                                                                                                 La dona justa, Sándor Márai.

santa coloma de queralt     la segarra      foto tribus de la segarra