«Cada ésser humà porta dins seu dues veus, una de les quals li xiuxiueja la veritat nua, i l’altra li falseja la realitat perquè pugui suportar-la. Quantes vegades ens hem mirat al mirall i només hem vist la nostra cara, mentre les nostres ànimes estaven darrere del vidre, mirant-nos amb els ulls buits?»

Heu intentat romandre en complet silenci, escoltant els vostres pensaments mentre flueixen sense restriccions? És aterridor. L’home no suporta enfrontar-se a si mateix, per això omple la seva vida de soroll, de feina, de converses buides, d’estupefaents, de qualsevol cosa que faci escapar-se de la pregunta que sempre el persegueix: Per què sóc aquí? Què em manté en marxa? Potser la resposta no és buscar, sinó deixar de fugir”.

Fiódor Dostoievski