foto: tribus de la segarra

Avui al matí, la lluna. Rauric, Vall del Corb, a la Baixa Segarra.

22 de juliol 2024

  • Un dia com avui de 1966, apareix el primer número de la revista Tele/Estel, primera publicació no eclesiàstica en català després de la Guerra Civil.  Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure

  • 14° a les set del matí. 74% d’humitat relativa. Cel clar. Bufa fresquet encaraa, de ponent tirant cap a mestral. Farà sol i calor fins a 30°. Doncs anirem d’hora cap al mercat.

  • Avui és Santa Maria Magdalena. Per molts anys.

  • “Diners al comptat, troben soldats.”

Bon dia i bon mercat

Santa Coloma de Queralt

La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

“No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble”.

Vicent Andrés Estellés

“Cada dia hauríem de sentir una mica de música, llegir una bona poesia, contemplar un quadre bell i si és possible, dir algunes paraules assenyades.”

Johann Wolfgang von Goethe

  Don’t follow me. I’m lost too.

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–

Tribus de la Segarra

lesya_green

“L’amor és una quimera d’un sol sentit com la fletxa, que només té una punta, no dues. Quan ha vist vostè una fletxa que vagi i vingui? L’amor és per donar-lo, no per demanar-lo. No demani amor. Doni’n, si en té. I si no, doncs no.”

 

Fernando Vallejo

 

foto: tribus de la segarra

cap a aguiló avui fa un any

santa coloma de queralt

la segarra

juliol 2023

No convé que diguem el nom

del qui ens pensa enllà de la nostra por.

Si topem a les palpentes

amb aquest estrany cec,

on sinó en el buit i en el no-res

fonamentarem la nostra vida?

Provarem d’alçar en la sorra

el palau perillós dels nostres somnis

i aprendrem aquesta lliçó humil

al llarg de tot el temps del cansament,

car sols així som lliures de combatre

per l’última victòria damunt l’esglai.

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser

si no són lliures.

Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser

si no som lliures.

I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”

 

LA PELL DE BRAU  XXXVIII

Salvador Espriu

foto: tribus de la segarra

de matí

talavera

la segarra

juliol 2020

foto tribus de la segarra

paisatge amb el montagut de fons

santa coloma de queralt

la segarra

juliol 2024

Goita!

 
foto: tribus de la segarra

ahir al vespre, la lluna

santa coloma de queralt

la segarra

juliol 2024

Esperant a la finestra. Carl Vilhelm Holsøe. Dinamarca. 1863–1935

Holsøe  igual que Hammershøi, va pintar principalment escenes interiors domèstiques;  sense dubte es van influenciar entre si, però és impossible saber qui va influir primer sobre l’altre. En general, Holsøe va ser cada vegada més popular entre els pintors danesos a mesura que el país es va fer més industrial, de manera que això implicava: una nova manera de vida a la ciudad. Les obres de Holsøe han estat eclipsades per les de Hammershøi: la seva coloració és menys subtil i encara que hi ha una figura o, de vegades, un petit grup d’elles, l’obra de Holsøe és menys innovadora i sense emocions aparents en comparació amb l’expressionisme de Hammershøi. es.wikipedia.org

 

al matí amb boira

les roques d’aguiló

santa coloma de queralt

la segarra

juliol 2023

 

Dolores Ibárruri, la Pasionaria. | Cordon Press

Un dia com avui de 1941, l’emissora Radio España Independiente (“la Pirenaica”), amb programació en català, comença a emetre des de Moscou.

Radio España Independiente, més coneguda com La Pirenaica, per la creença que s’emetia des d’algun lloc dels Pirineus, fou una emissora creada pel Partit Comunista d’Espanya en el marc de la creació d’emissores de ràdio per part de diversos partits comunistes d’Europa.

Juntament amb els informatius en castellà de la BBC i Ràdio França Internacional, Radio España Independiente, lògicament amb tots els seus defectes, seria l’única informació radiofònica no controlada pel règim de Franco després del decret que atorgava el monopoli dels informatius a Radio Nacional de España, per tant, el simple fet d’atrevir-se a sintonitzar-la ja era un gest d’oposició al franquisme.   Viquipèdia

foto: tribus de la segarra

engronsador

suró

la segarra

juliol 2019

10634669

“L’honestedat és tan rara com un home que no s’enganya a si mateix.”

 

Stephen Vincent Benet

foto: tribus de la segarra

aguiló ahir

des de santa coloma de queralt

la segarra

juliol 2024

Retrat de dona jove. 1490

Qui l’amor fuig d’ell és encontrador

e jo, qui el cerc, dins mi no l’he trobat;

en llocs lo veig difamat per traidor,

e fuig de mi, qui l’he més que altre honrat.

Jo no el deman dona en lo món vivent

mas que dins mi ell vulla reposar:

sembla la mort, que encalça lo fugent

e fuig d’aquell qui la vol encontrar.

 

Ausiàs March

 

foto: tribus de la segarra

ahir aquest cel

santa coloma de queralt

la segarra

juliol 2024

No us sembla increïble tot el que hi pot arribar a haver dins d’un llapis?



Joaquín Salvador Lavado  “Quino”

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.

Antoni Dalmau rodamots.cat

“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”

Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb

.

anar a pagar el sastre

Anar a evacuar el ventre. Així ho recull el DCVB i aquest és el significat que tenia i que té aquesta curiosa expressió. Una altra cosa és que no es faci servir gaire. Ens queixem sovint de com el llenguatge s’empobreix, però en aquest terreny s’ha refinat força i fem servir paraules com anar al lavabo, o al vàter, sense especificar si volem fer un riu o volem pagar el sastre.
 

Rafael Subirachs que avui en fa setanta-sis

El metro anava ple. Jo m ‘agafava

al barrot niquelat vora la porta.

Tenia el braç tibat, i tolerava

aquell pes tebi, persistent, a l’avantbraç.

Quedàvem poca gent quan vaig girar-me.

Era molt jove. Lletja i pobra, descarnada,

com una prima cabra mogrebina

que premia amb el front, tancant els ulls,

abalançada per tota carència,

un braç encara de ningú, lliure i promiscu,

i no veia que ja algú es reprenia

i s’isolava al seu davant. Jo, massa jove

també, no havia après a reconèixer-me

en l’acceptació més que en la tria.

Vaig abandonar el braç, que no fos meu,

i no els vaig mirar més, anguniat

fins a l’estació, i el súbit trenc

d’una corda del cel·lo, la més baixa.

 

Lletra: Gabriel Ferrater

 

Tuti: falsedat