La composició està feta de manera molt deliberada, amb cada membre de la família aparentment aïllat al seu propi espai. Tots miren en diferents direccions, només un mirant cap a l’espectador. Les figures de les dues filles, totes dues vestides amb vestits negres i davantals blancs, es tornen cap a l’espectador, mentre que la seva mare adopta un posat de tres quarts i una expressió digna però inflexible. Porta un vestit negre de dol pel seu pare, Hilaire Degas, que havia mort recentment i el rostre del qual apareix al retrat emmarcat a la paret darrere d’ella. Ella està dreta amb una mà descansant maternalment sobre l’espatlla de Giovanna, que és al seu costat. La seva altra filla, Giulia, s’asseu en una petita cadira al centre de la composició, a mig camí entre la mare i el pare. Aquest darrer, un periodista nacionalista italià exiliat a Nàpols per les autoritats austríaques després de la fallida Revolució de 1848, se sent separat de la seva dona i filles amb la cara de perfil i l’esquena cap a l’espectador. El seu distanciament físic dels altres és la forma en què Degas representa la discòrdia matrimonial dins de la casa de Bellelli. Està emmarcat per una lleixa de la xemeneia i un gran mirall que reflecteix part de l’habitació, d’una manera que recorda vagament Les menines de Diego Velázquez. En una nota més lleugera, Degas inclou una breu ullada del gos de la família (a baix a la dreta).