Manuel Fernández Martín, impostor i fill de puta.   

                                                       L’impostor que va jutjar Grimau –avui 60 anys del seu assassinat–

“Manuel Fernández Martín va ser ponent i fiscal en milers de consells de guerra, inclòs el de l’històric dirigent comunista Julián Grimau, afusellat el 1963. Però ni tan sols va aprovar primer de Dret. Obsessionat amb «els rojos», va mantenir la seva farsa 30 anys. Quan va ser descobert, el 1964, ja havia enviat al paredó a mil persones. IU demanà que el Govern reobri d’ofici els processos. Milers de sentències podrien ser nul·les.

Era «una autèntica bèstia», diu l’advocat José Jiménez de Parga. El seu nom: Manuel Fernández Martín. Per a la Història no és ningú. Però la vídua de Julián Grimau, afusellat el 1963, no ho oblidarà mai. Ell va interrogar el dirigent comunista en un consell de guerra que va espantar el món. Ell va redactar la seva sentència de mort a l’abril de 1963. I, des de l’estrada, va fingir durant 30 anys ser advocat i va enganyar al mateix règim  que sinistrament va servir.

Com fiscal o ajudant dels tribunals militars, el comandant Fernández Martín va intervenir en 4.000 judicis sumaríssims i va enviar a un miler de presos polítics als murs franquistes. Però ni tan sols havia aprovat primer de Dret. Només per això i fins i tot segons la legislació de la dictadura, tots aquells consells de guerra van ser nuls. I els seus mil morts víctimes d’assassinat.

José Jiménez de Parga va veure en directe l’actuació de «la bèstia» en centenars de processos militars contra civils, inclòs el de Grimau. «Era un home grassonet, de Badajoz, (on va néixer, el 1914) que anava de simpàtic. Se’l veia fora del món judicial. Assetjava als processats. Els insultava. “Un veritable fill de puta”. Jiménez de Parga i altres es van adonar del poc coneixement de lleis d’aquell home. Però en aquell moment no podien sospitar si més no fins a quin punt va ser un farsant.”

Josefa Paredes

elmundo.es/cronica/