Uns segons abans, que el primer fanal

Informi que la nit comença

Paro just davant, del teu nou portal

Tu baixes, jo, nervios pico el volant

Noto com la sang, conquereix el cap

I et crido i tu, tornes enrrere

I en un salt mortal, i desafinat,

Et proposo que tornem a perdre’s junts

I tu, fent que no amb el cap, somrius

I dius que algú t’està esperant, que ja parlem demà

Doncs no, no vull parlar demà, que vull que sigui avui, que cal que sigui avui I tornes a entrar, i gires la clau i em mires

esperant que parli

Jo descolocat, per aquests ulls grans, que fa temps que no veig riure, em quedo en blanc, i tu, fent que no amb el cap, somrius i dius, que algu t’està esperant, que ja parlem demà

Doncs no, no vull parlar demà, que vull que sigui avui, que cal que sigui avui