Primer aïllat a la residència.
Després el porten a l’hospital.
Nosaltres amb molta impotència esperem,
pensant que no el tornarem a veure mai.
Amenaça d’un final en soledat,
l’amargor de no poder estar al teu costat,
el turment de no dir-te l’últim adeu.
Sense besos, ni carícies, ni abraçades,
sense consol, sense mirades,
abans d’emprendre el darrer viatge,
de tots els qui et van estimar.
T’estimarem igual.
Mans de foc que volen ser d’aigua.
Poder viure i travessar el dol.
Plou sang, em cremen les mans
enceses pel foc de mort.
Neguit en flames, em sobrepassen
latifundis de dolor.
Tres-cents seixanta graus, esclata el cor
en totes direccions.
Laberints infinits,
nus a la gola, cames i braços cosits.
Mans de foc que volen ser d’aigua.
Poder viure i travessar el dol.
Mans de foc que volen ser d’aigua.
Poder viure i travessar el dol.
Atrapats entre tristesa i desconsol,
partits enmig de les dimensions.
Ni la primera queixalada
per rosegar aquest rajol.
La fel em crema la pell,
no hi ha manera humana de pair això.
Ciris que depassen mons,
mentre marxen sense fer soroll.
Doble calvari,
sembla que no troben el lloc.
Arribarà el moment
hem de fer que descansen del tot.
Mans de foc que volen ser d’aigua.
Poder viure i travessar el dol.
Mans de foc que volen ser d’aigua.
Poder viure i travessar el dol.