«Per explorar les subtilitats de l’art, va mamprendre fer el seu autoretrat, mirant-se en un d’aquells espills de perruquer, d’aquells en forma de bola convexa. Fent això, veient els estranys efectes que provocava la convexitat del mirall… li van entrar ganes de contrafer totes les coses segons el seu caprici. Així, després d’encomanar tallar una bola de fusta, i d’haver-la partida per la meitat en talla semblant a la de l’espill, va mamprendre amb gran art a reproduir-hi tot allò que veia a l’espill i, en particular, ell mateix… I atès que tots els objectes que s’acosten a l’espill augmenten de mida i els que s’hi allunyen empetiteixen, hi va fer una mà que dibuixava, un poc gran, com la mostrava l’espill, i tan bella que semblava ser natural; i com Francesco gaudia d’una bella aparença i un rostre graciós, més propi d’un àngel que d’un home, la seva efígie sobre aquesta bola tenia quelcom de diví».

Giorgio Vasari, Vita di Francesco Mazzuoli pittore parmigiano.

Viquipèdia