“L’altra força important de la poesia és la bellesa. Veritat i bellesa poden superposar-se, però la veritat moltes vegades és en llocs on la bellesa no hi té res a fer. El territori de l’art és només aquell on coincideixen. El poeta ha de saber que no hi ha cap lloc on no calgui investigar, perquè la bellesa pot ser a tot arrreu, encara que oculta o gens evident en la major part de les ocasions. El pitjor error que pot fer un poeta és pensar que, en trobar només bellesa o només veritat, ja té les dues coses, que ja pot escriure el poema, perquè darrere d’una ha de seguir per força l’altra. La inspiració és, precisament, aquest acte tan rar i difícil que consisteix a localitzar un lloc on és prou probable que hi puguin ser juntes, inseparables, veritat i bellesa.”

Joan Margarit

Un hivern fascinant