M’heu dit que faci una cançó

Tantes vegades que ara no puc dir que no

De tantes coses que no sé quina és millor

I és hora de sortir d’aquesta habitació

M’heu dit que faci una cançó

I em trenco el cap per disparar la inspiració

Sense fer trampes, sense cap imitació

Un hit que soni a cada despertador

De les tardes sense feina

dels estius de més calor

de les nits de borratxera

dels hiverns a Claverol

De cuinar sense recepta

d’estudiar-ho tot de nit

de canviar-se de carrera

d’aprovar el carnet per fi

De les coses més absurdes

de les pelis de Nadal

del viatge a Formentera

dels amics que mai fan tard

De saber tots els pokemon

de lligar des d’una app

de dormir sense pijama

de marxar sense pagar

M’heu dit que faci una cançó

De les vegades que he après a dir que no

De les històries que no tenen guanyador

De les coses que em fan perdre la raó

I al principi és tan difícil enfrontar-se al full en blanc

Rescatar deu mil idees amagades a un calaix

Però s’esbossa una tornada que comença en Re major

Crec que això és una cançó

De la llima dels mojitos

del Sant Jordi dels solters

de l’olor dels plastidecor

de sortir a cremar el carrer

De secrets a cau d’orella

de Nesquik i Colacao

dels petons sota la dutxa

de l’esplai o bé del cau

Dels lloguers a Barcelona

de les birres a Joanic

de les festes de disfresses

de no fer-se mai el llit

De la ruta en furgoneta

dels accents del català

de la pizza sense pinya

de menjar-te per berenar