El fenomen dels salons comença a finals del segle xvii, en un context pròsper. Es dediquen a l’art de conversar, es tracta d’un fenomen parisenc i més aviat francès. Els salons són organitzats principalment per dones, sovint de la burgesia i amb coneixements (Madame du Deffand, Madame Lambert, Claudine Guérin de Tencin, Marie-Thérèse Geoffrin, Suzanne Curchod (coneguda com a Madame Necker, escriptora i dona de salons de Suïssa), etc.) Perquè el seu saló tingui èxit, la mestressa del lloc ha de contractar els serveis d’un filòsof que inicia els debats.

Celebrar un saló és una de les activitats més desitjades per les dones, la qualitat dels convidats testifica el seu poder d’atracció i la reputació del saló recau en els convidats.

Els salons són llocs de difusió de la cultura. Apareix la llibertat d’expressió, com també fa el concepte d’igualtat. Permeten als enciclopedistes transmetre les seves idees. Helvétius i Holbach van exposar les seves idees materialistes. Viquipedia