La Matança d’Atocha          

            L’Audiència Nacional va condemnar als acusats a un total de 464 anys de presó. José Fernández Cerdà i a Carlos García Juliá, autors materials dels fets a 193 anys de presó cadascun; 63 anys a Francisco Albadalejo Corredís (mort a la presó en 1985); 4 anys a Leocadio Jiménez Caravaca (mort en 1985 de càncer de laringe), i a Gloria Herguedas Herrando, a un any. Un dels ferits, Miguel Ángel Sarabia, comentava sobre això el 2005: Encara que ara sembli poca cosa, el judici dels assassins d’Atocha, el 1980 -malgrat l’arrogància dels acusats, amb camisa blava i molts assistents, també d’uniforme-, fou la primera vegada que l’extrema dreta va ser asseguda en la banqueta, jutjada i condemnada.

García Juliá es va escapolir també 14 anys després, al ser-li concedida la llibertat condicional amb encara pendents més de 3800 dies o uns 10 anys de presó. Seria detingut dos anys després a Bolívia, aquesta vegada per narcotràfic, i allí roman a la presó, requerit per les autoritats judicials espanyoles.

Fernández Cerrá fou posat en llibertat després de 15 anys en la presó; alguns el situen treballant en una empresa de seguretat. Jaime Sartorius, advocat de l’acusació particular, declararia anys després: «Falten els caps pensants. No ens van deixar investigar. Per a nosaltres, les investigacions apuntaven cap als serveis secrets, però només apuntaven. Amb això no vull dir res».