Tribus de la Segarra

foto tribus de la segarra

La vila avui quan sortia el sol. Santa Coloma de Queralt. A la Baixa Segarra.

29 de gener 2025

  • Un dia com avui de 1916, París: és bombardejada per primer cop pels zepelins alemanys, en el marc de la Primera Guerra Mundial. ca.wikipedia.org
  • 0,5° a les vuit del matí. 86% d’humitat relativa. Cel amb lleganys prims. Ha afluixat el vent. Màxima per avui: 9°. Avui lluna nova.

  • Avui és Sant Pere Nolasc, fundador dels mercedaris. Per molts anys.

  • “Quan el part va bé, tothom és bon llevaner”

Bon dia 

Santa Coloma de Queralt

La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

“No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble”.

Vicent Andrés Estellés

 

“Fer el que és útil, dir el que és just i contemplar el que és bell; n’hi ha prou per a tota una vida.”

T.S.Eliot

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–

Tribus de la Segarra

La perfecció no és una cosa petita, però està feta de coses petites.

 

Michelangelo Buonarroti

foto tribus de la segarra

argençola amb boira

desd’aguiló, santa coloma de queralt

la segarra

gener 2024

FelixMittermeier

En el núvol cerco el crit

protector del cau del tro,

sóc llampec de mitjanit,

arbre altiu de la raó

arrelat en roca viva

i les branques amatents

destriant el vent millor;

les fulles són ganivets

per l’enemic de la terra,

niu de pau pels meus ocells,

adob per la primavera…

I si em talles una branca

quan l’hivern és llarg i cru,

per tu seré flama groga,

brasa roja, blat madur.

 

EN EL NÚVOL CERCO EL CRIT

Joan Salat

 

foto tribus de la segarra

fresqueta

santa fe de montfred, civit, talavera

la segarra

gener 2023

willicostawordpress.com

Goita!

Pieter Brueghel el Jove. Paisatge nevat amb patinadors i parany per a ocells

Pieter Brueghel el Jove (1564 o 1565[1] – 10 d’octubre de 1636) fou un pintor flamenc, conegut per les nombroses còpies de les pintures del seu pare Pieter Brueghel el Vell i sobrenomenat «Brueghel d’infern» pels seus fantàstics tractaments del foc i de les imatges grotesques.

Retrat de Pieter Brueghel el Jove d'Anton van Dyck
foto: tribus de la segarra

tombant pels afores avui

santa coloma de queralt

la segarra

gener 2025

Ángeles_López_de_Ayala

Ángeles López de Ayala (Sevilla, 21 de setembre de 1858 – Barcelona, 29 de gener de 1926) fou una activista política, considerada la principal intel·lectual feminista de finals del segle xix i començaments del segle xx. D’idees republicanes, feministes i afiliada a la maçoneria, el 1888 es traslladà a viure a Barcelona, on fundà els setmanaris El Progreso (1896), El Gladiador (1906), i El Libertador (1910), que se subtitulava Periódico defensor de la mujer y órgano del librepensamiento. Impulsà la creació de la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona (1892) amb Teresa Claramunt Creus i Amalia Domingo Soler i participà en la fundació de la Sociedad Progresiva Femenina el 1891. Defensora aferrissada dels drets de la dona, afirmava que les dones havien d’emancipar-se tant de l’església, per tal d’alliberar la consciència, com de la supremacia masculina.
Avui noranta-nou anys de la seva mort.

foto: tribus de la segarra

viladeperdius

pontils

la segarra

gener 2022

cambio16.com

“Perquè un país pugui ser considerat democràtic, la democràcia sempre ha d’estar per damunt de qualsevol llei, és a dir, la voluntat majoritària del poble ha de prevaler per sobre de la legalitat. A això se li diu el principi de legitimitat, el qual regeix qualsevol democràcia.”

 

Marc Ferrer

foto: tribus de la segarra

avui

santa coloma de queralt

la segarra

gener 2025

i.pimimg.com

On no hi ha sentit de l’humor hi ronda el dogma.

Ton Desplà

foto tribus de la segarra

el queixal de la bruixa, avui

santa coloma de queralt

la segarra

gener 2025

Poesies de Maria Antònia Salvà, publicades a Barcelona dins la col·lecció Lectura Popular Biblioteca d'autors catalans de la Ilustració Catalana, cap a l'any 1914. Blau-Barcelona

Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma, Mallorca, 4 de novembre de 1869 – Llucmajor, Mallorca, 29 de gener de 1958)[1] fou poetessa i traductora. Considerada la primera poeta moderna en llengua catalana, està vinculada a la Renaixença mallorquina. Va escriure poemaris com Espigues en flor (1926), El retorn (1934) i Lluneta del pagès (1952) i llibres de prosa com Viatge a Orient (1907) i Entre el record i l’enyorança (1955). Salvà era, en efecte, «una poeta que es disfressava de traductora» per trobar acceptació en el món masculí de la poesia de la seva època. Les seves traduccions van tenir, i tenen, gran ressò, especialment la seva versió del 1917 de l’obra Mireia (1859), de Frederic Mistral. Era germana del pintor Francesc Salvà i del polític Antoni Salvà.

Avui, seixanta-set anys de la seva mort

Josep Maria Llompart diu d’ella: «S’ha dit que no pot esser causal que la més alta figura de l’escola mallorquina hagi estat una dona. El gust pels motius, per l’endreç, pel to menor i delicat, unit a la sensibilitat enyorosa i inconcreta, sol considerar-se com una qualitat femenina. I aquesta qualitat, típica de l’escola, defineix substancialment la poesia de Na Maria Antònia.»

celiagcastano.es

No em trobo a mi mateix quan em busco. Em trobo per sorpresa quan no m’ho espero.

 

Montesquieu

foto tribus de la segarra

la vila, avui

santa coloma de queralt

la segarra

gener 2025

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.

Antoni Dalmau rodamots.cat

“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”

Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb

.

virtut (no tenir virtut)

Es diu de la persona delicada de salut, mancada de força i vigor.
És una expressió que ja no es fa servir gaire, però era poc o molt habitual antigament. Bo i sempre tenia sentit negatiu (no tenir virtut).

A dos bergants com noltros

No se’ls pot enganar

Tenim es cul pelat

d’anar pel món

A dos bergants com noltros

No se’ls pot enganar

Si mos feis sa traveta,

ens tornarem a aixecar

Podreu contar els contes al revés

Canviar s’historia un cop més

Dir-nos que es bons, ara son dolents

I que no vals res si no tens doblers

Pero vos heu cregut que mos xupam es dit

Deixau de tractar-nos com a nins petits

 

A dos bergants com noltros

No se’ls pot enganar

Tenim es cul pelat

d’anar pel món

A dos bergants com noltros

No se’ls pot enganar

Si mos feis sa traveta,

ens tornarem a aixecar

Jo que he sigut del Barça seguidor

M’agrada quan canten «Els Segadors»

Que si jo farè… Que si jo he fet…

Mentre es més gras engreixa més

Pero baixar el cap, no és baixar el front

I jo d’aquest ramat no vull ser boc

A dos bergants com noltros…

 

Tuti: embellit, temible