Teníem 17 anys els dos.

Gràcies per dir-me que no.

Tot el que ha vingut després

no hauria passat i ho sé.

No hauria volgut fer cançons

ni viure grans aventures

si no m’haguessis trencat tan fort el cor.

Aquesta cançó és per tu

i la canto en plan Los Planetas

que era el que escoltàvem llavors tu i jo.

Si m’haguessis dit que si

encara estaríem junts

i tindríem deu milions i mig de fills amb noms molt curts.

Jo no hauria sortit del barri

i seria professor

de bateria en un local del Guinardó.

Però al final vas dir que no

i allò va obrir les comportes

de tota la vida que he viscut després.

No hauria fet tot el que he fet

ni compartit vida amb d’altres

ni molt menys hauria après tot el que après.

Aquesta cançó és per tu

i pels anys que no hem viscut.

He guanyat més que he perdut

i ja casi no penso en tu.

No he plorat mai més tan fort.

No he enyorat mai tant algú altre.

Era la màgia de l’amor adolescent.

I és que en teníem 17,

però el que em va semblar un desastre

amb els anys he vist que va ser un gran encert.

Que del que ha vingut després

no en canviava ni una coma.

Així que merci, moltes gràcies igualment.

Així que merci, moltes gràcies igualment.

______________________________