Tiziano

El llenç presenta a Venus, seminua, asseguda al llit, admirant la seva pròpia imatge reflectida en un mirall que li posa davant un amoret (putto), mentre un altre amoret, sosté una garlanda de flors. Aquesta és l’única versió d’autografia indiscutible de les nombroses teles on Tiziano va representar aquest tema introduint alguna variant. Es trobava encara a l’estudi de pintor el 1.576, en el moment de la seva mort: és probable que l’artista volgués conservar-la per a ell perquè n’estava especialment satisfet i per a fer-la servir com a model de rèpliques posteriors.

Venus apareix amb la mà recolzada sobre el pit i una altra sobre la falda, en actitud púdica que recorda la de la famosa estàtua de la deessa (Venus púdica) que va pertànyer als Médicis i es conserva avui en els Uffizi. Tiziano podia haver vist l’escultura o una còpia seva en la seva estada a Roma el 1545-1546, però, tot inspirant-se en un model antic, va realitzar una imatge de càlida sensualitat gràcies a un savi ús de la llum i de l’aprofitament de les possibilitats que ofereixen els pigments a l’oli.