Hi ha molts cops que penso

Qui sóc jo realment

I és quan miro els teus ulls

I és com quan mires el cel,

Pots veure-hi moltes coses

Però sempre diferents.

Hi ha molts cops que penso

Que hi faig en aquest món

Que no és res sense tu

I amb tu tot es confon,

Món que tant es belluga

Però a cops sembla ben mort.

Sovint em trobo tan lluny de tu…

I et necessito, més que mai et necessito,

Res més que tu pot fer sentir-me viu

Perquè tu tens tot el meu cor…

Perquè tu tens tot el meu cor

Fes-ne el que vulguis.

El teu record encara em fa esborronar a les nits

I somio en despertar-me al teu costat cada matí

A acaronar-te les galtes,

Poder sentir-te a prop de mi.

Quan ens separi

Un tros de mar,

Quan la distancia

Tracti d’anar esborrant al passat,

Mira la lluna i no m’oblidis mai,

Voldria tornar-te a acariciar

I avui que no ets al meu costat

Puc dir-te que et segueixo estimant.

I a les nits de lluna plena

Tornaré a comptar els estels

Des de la mateixa platja

Enyorant la teva pell.

Esperant que la llumeta

Segueixi encesa eternament.

Sempre que hi ha lluna plena…