“La importància de la Caputxinada rau també en les conseqüències de tot ordre que va comportar. Per una banda tenim l’amplia solidaritat popular que va provocar en tota mena d’ambients, fet que feia anys que no es produïa. Per una altra part, aquesta amb repercussions històriques, la Caputxinada va ser el detonant que va possibilitar el naixement de diverses coses. En primer lloc, és clar, de la Taula Rodona, el primer organisme unitari veritablement representatiu de tota Catalunya en lluita contra el franquisme. En efecte, per primer cop d’ençà del 1939 trobem asseguts al voltant d’una mateixa taula des dels demòcrata-cristians d’UDC fins als comunistes del PSUC, comptant, a més, amb la presència de gent del moviment obrer, dels col-legis professionals, d’entitats cíviques, de grups cristians, etc.(…) La Taula Rodona va permetre que més endavant es constituís la Comissió Coordinadora de forces polítiques i sobretot l’Assemblea de Catalunya. En resum, doncs, que la història de l’oposició democràtica al franquisme al nostre país té el seu punt d’inflexió a partir del 1966.” 

antropologia.cat