Jo sóc fill de família molt humil.

Tan humil que d’una cortina vella

Una samarreta em feren: vermella.

D’ençà, per aquesta samarreta,

no he pogut caminar ja per la dreta.

He hagut d’anar contracorrent

perquè jo no sé què passa

que tothom que el ve de cara

porta el cap topant a terra.

D’ençà, per aquesta samarreta,

no he pogut sortir al carrer.

Ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.

He hagut de, en el camp, guanyar jornals.

Així la gent ja no em veia:

Jo treballava amb la corbella.

I dintre de tots els mals,

sé treballar amb dues coses:

amb el martell i la corbella.

Gairebé no comprenc perquè la gent,

quan em veia pel carrer em cridava: «Progressista!»

Jo crec que tot això era promogut pel seu «despiste».

Potser un altre en les meves circumstàncies,

ja hagues canviat de samarreta.

Però jo, que m’hi trobo molt bé amb ella.

Perquè abriga, me l’estime,

i li pregue que no s’em faça vella.