Va ser una tarda molt llarga, 

no s’acabava mai,

tu estaves segut esperant-me, 

vestit molt elegant.

Repentinat amb gomina, 

crec que vaig flipar. 

Deixant anar les aparences, 

sense por em vaig apropar. 

Va ser una tarda molt llarga, 

no s’acabava mai.

Tu em parlaves de la bellesa,

 i a mi això m’és igual. 

La nit en què et vaig conèixer,

em vas encantar,

però semblaves una altra persona quan et vas posar a parlar. 

«Portes un monyo molt maco

,la samarreta et senta bé,

aquesta llum accentua el teu somriure, 

estàs molt guapa, t’ho he dit o què?» 

Jo prefereixo que em passis la birra que em tiris la canya,

 perdona si em ric, però és que em fas molta gràcia,

lligar no és lo teu, em sap molt de greu.

Jo prefereixo que em passis la birra que em tiris la canya,

 no em diguis bonica que tants cops ja em cansa. 

Després de mitja hora escoltant-te,

m’estava cansant, vaig dir:

–Porta’m a la plaça de sempre, que duc la guitarra i vull desconnectar. –Ai maca! Quina bona idea! Ets tan llesta, tan interessant…

–Si us plau, marxa o canvia el tema, o seré jo qui acabi marxant. 

Jo prefereixo que em passis la birra que em tiris la canya,

perdona si em ric, però és que em fas molta gràcia,

lligar no és lo teu, em sap molt de greu.

Jo prefereixo que em passis la birra que em tiris la canya, 

no em diguis bonica que tants cops ja em cansa. 

Pensa que a mi m’agraden les coses senzilles, 

i la sinceritat.

 Que si em vols dir bonica…

Que sigui de veritat.