“Al llarg de tota la seva vida es va posicionar públicament a favor de la independència dels Països Catalans. La seva posició en programes televisius on compartia tertúlia amb personatges més moderats i, fins i tot contraris a qualsevol mostra de catalanisme, era radical i contundent. El 13 d’abril de 1987 va escriure un article a la revista Cambio 16, “en castellà perquè fos intel·ligible fora de Catalunya” que sota el títol “Con calma, seguridad y tiempo” descrivia el canvi social en l’acceptació del principi que “si Catalunya és una nació, aleshores li correspon la independència”. Per aquest article, Barnils va rebre el premi Jaume Casanovas de periodisme.

“A la ràdio va desenvolupar la tasca que el va fer més popular entre el gran públic. El 1977 participà a Ràdio 4 fent crítica literària. Va ser a Catalunya Ràdio des del naixement de l’emissora i en programes de gran audiència que van marcar una època radiofònica: El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico i El mínim esforç, que presentava al costat de Quim Monzó i Jordi Vendrell (La Mercantil Radiofònica). Amb Monzó i Sergi Pàmies van presentar el programa Albània a Catalunya Ràdio, dedicat a la paròdia de retransmissions, debats i reportatges. També va ser a les tertúlies d’actualitat política L’orquestra i Postres de músic i, ocasionalment, a L’internauta.”

ca.wikipedia.org.