Mela Mutermilch (Varsòvia, 26 d’abril de 1876 – París, 1967), el seu nom de soltera era Maria-Melania Klingsland i els amics la coneixien com a Mela Muter, fou una pintora polonesa naturalitzada francesa el 1902.

A Girona hi va arribar per primera vegada el març del 1914, el mateix any que se separava del seu marit, per exposar a la sala Athenea de la ciutat, gràcies a Rafael Masó. Es va instal·lar a la part vella, on convivia amb l’amic i pintor Pere Farró. Allà va adquirir una gran popularitat en els ambients artístics i al seu voltant va aglutinar tota una sèrie d’artistes com Xavier Montsalvatge, Manolo Hugué o Celso Lagar, amb el cafè Norat de la Rambla com a punt de referència de les tertúlies. Mela va pintar la part vella de la ciutat, la vall de Sant Daniel i alguns pobles de l’entorn, a part de nombroses figures i retrats. Eugeni d’Ors la va batejar com «la bona polonesa».

Conreà una pintura molt construïda i amb forta base de dibuix, acolorida amb petits tocs de tons vius. Mela va pintar la part vella de la ciutat, la vall de Sant Daniel i alguns pobles de l’entorn, a part de nombroses figures i retrats, especialment de molts pintors i intel·lectuals del seu entorn. Els crítics del moment hi van veure influències de la pintura de Pont Avent, de Cézanne, de Van Gogh i del fauvisme. A més de la pintura, va treballar també la punta seca i el carbonet.