Maria Bashkirtseff

Maria decideix llavors dedicar-se professionalment a la pintura, elecció gairebé escandalosa per a una jove a l’època en què viu: «No convé embrutar-se els dits», li diu el seu pare. No obstant això, per a realitzar-se, estava disposada a transgredir les normes socials. Ingressa a l’Académie Julian, una de les poques a Europa que acceptava estudiants dones, que podien treballar-hi directament amb models nus (treballaven joves alumnes vingudes fins i tot dels Estats Units), i on els professors els proporcionaven els mateixos ensenyaments que als seus condeixebles masculins. Una de les seves condeixebles va ser Louise Catherine Breslau, a qui Maria considerava com la seva única rival. Maria Bashkirtseff sorprèn els seus mestres conformistes, tant per la seva manera sòlida, gairebé brutal, com per les seves eleccions temàtiques: optant per un món personal i original, serà la pintora del carrer, de les seves misèries, dels seus pàrvuls, dels quals està lluny de lliurar una visió edulcorada.