“El veritable patró dels pagesos catalans, i també dels occitans, és Sant Galderic, que se celebra el 16 d’octubre.

Qui és el patró dels pagesos catalans?

         La pregunta sembla massa òbvia: la gran majoria diríeu o que no ho sabeu, o que, evidentment, és sant Isidre, la festivitat del qual se celebra el 15 de maig.

Es té aquest fet tan assumit que el nom d’aquest sant ha  penetrat profundament en la mentalitat dels pagesos catalans. En efecte, hi ha un grapat de cooperatives agrícoles o ramaderes i tota mena d’associacions que duen el nom d’Isidre creient, de bona fe, que així honoren el seu sant patró.

         Però això no és veritat. Millor dit, és mitja veritat, la pitjor i més cínica de les mentides. És veritat perquè així és canònicament, però no ho és perquè va ser i és una imposició castellana. M’explico. Dintre la política unificadora iniciada a partir del regnat de Felip II de Castella, en la segona meitat del segle XVI, amb la fixació de la residència reial i la seva cort a Castella, concretament a Madrid, l’oligarquia castellana que envoltava al monarca va creure necessari unificar la devoció de la pagesia dels diferents regnes dominats pels Habsburg. L’advocació pagesa que volien imposar havia de ser un sant castellà, però no sols havia de ser castellà, havia de ser de Madrid, seu de la Villa y Corte on residia el poder reial. El problema és que no hi havia cap sant que complís aquests requisits.

         Cap problema: se’l van inventar. La corona castellana va pressionar fortament el papa per aconseguir el seu objectiu. En plena Guerra dels Trenta Anys entre catòlics i protestants, el rei hispànic era el màxim defensor dels primers, la qual cosa feia que el papat fos permeable a les seves exigències.”

Seguiu llegint a: historiacat.cat