Tribus de la Segarra

foto: tribus de la segarra

Camins.Santa Coloma de Queralt. A la Baixa Segarra.

7 de juny 2025

  • Un 7 de juny de 1640 es produien els fets anomenats Corpus de Sang protagonitzats per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys. ca.wikipedia.org

  • 14° a les set del matí. 74% d’humitat relativa. Cel serè. Poc vent. per ara. Farà sol, tambe hi haurà núvols i calor moderat. La màxima fins a 28°. 
  • Avui Sant Robert. Per molts anys.
  • “Feina feta, sous espera.”

Bon dia

Santa Coloma de Queralt

La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

“No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble”.

Vicent Andrés Estellés

“Fer el que és útil, dir el que és just i contemplar el que és bell; n’hi ha prou per a tota una vida.”

T.S.Eliot

  Don’t follow me. I’m lost too.

Vés-te’n cada dia al llit sabent una cosa més –o vés-hi amb qui la sàpiga–

Tribus de la Segarra

cloudilly.tmblr.com

“Ens movem amb els ulls tancats i les orelles tapades: enderroquem murs on hi ha portes que esperen ser obertes al tacte; busquem a les palpentes escales, oblidant que tenim ales; resem com si Déu estigués sord i cec, com si estigués en un espai. No és d’estranyar que no reconeguem als àngels que caminen entre nosaltres.”

 

Henry Miller

Nexus

Avui, quaranta-cinc anys de la seva mort

foto: tribus de la segarra

sol ixent avui fa un any

santa coloma de queralt

la segarra

juny 2024

Sota l’ombra d’aquell pi,
vell amic, antic company,
el món es feia petit
del primer raig del matí
a l’últim toc de la nit,
qualsevol dia de l’any.
Sota el pont d’aquell barranc,
amb un lleu perfum estrany,
l’aigua canta nit i dia,
més avall l’embrutaràn,
més amunt lliure naixia,
qualsevol dia de l’any.
A les corts i als tribunals,
seu de mentida i engany,
el feixisme va fent via
passejant amunt i avall
sa senyoria aplaudia,
qualsevol dia de l’any.
La paret que tens davant
bloquejant el viarany
sembla un mur impenetrable
que si tots l’anem gratant
no té més remei que caure,
qualsevol dia de l’any.

 

QUALSEVOL DIA DE L’ANY

Joan Salat 

foto: tribus de la segarra

la vila

santa coloma de queralt

la segarra

juny 2025

foto tribus de la segarra

la vila, amb el castell de queralt de fons –i el de la roqueta–

santa coloma de queralt

la segarra

juny 2024

es.pinterest.com

Goita!

foto: tribus de la segarra

cugula

santa coloma de queralt

la segarra

juny 2025

Antonio Mancini. "Resting"

El 1872, l’artista exposa dos quadres al Saló de París1: L’últim somni i alumne, i a partir d’aquesta data participarà en les grans exposicions internacionals. Amb només dues estades a París: el 1875 i entre el març del 1877 i la primavera del 1878, la seva obra continua marcada per la visita a la capital francesa. No per la pintura francesa en si, doncs
Mancini continua aferrat al realisme o verisme italià, sinó perquè des de la seva arribada a París el 1875, per mitjà del músic i benefactor belga, Albert Cahen, s’entrevista amb el marxant d’art Goupil, i és aquest qui genera a l’artista una pauta a la seva carrera, a més d’ocupar-se d’ella en tornar a Itàlia. Gràcies a ell, Mancini troba èxit a París i freqüenta Degas, Boldini, Manet… (museos.cultura.pe)

Antonio Mancini

civit al matí

talavera

la segarra

juny 2023

 

El terrat de la casa Milà, 'La Pedrera'

No fou un alumne especialment brillant i, fins i tot, suspengué unes quantes assignatures. Finalment, el 15 de març del 1878, va obtenir el títol d’arquitecte.

«Hem donat un títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà»
— Elies Rogent, director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, 1878.

 

Antoni Gaudí
Avui fa noranta-nou anys que va ser atropellat per un tramvia.

foto: tribus de la segarra

argençola des d’aguiló, al matí

la segarra

juny 2023

i.pinimg.com

Hi ha una connexió fonamental entre allò que semblem i allò que som. Tots ens expliquem una història sobre nosaltres mateixos. Sempre. Contínuament. Aquesta història és el que ens converteix en el que som. Ens construïm a nosaltres mateixos a partir d’aquesta història.

 

Patrick Rothfuss

El nom del vent

foto: tribus de la segarra

tombant pel codony

santa coloma de queralt

la segarra

juny 2025

N’hi ha que diuen que les històries d’amor més belles són aquelles que no s’han pogut viure. Potser els petons que no rebem siguin també els més intensos …

 

Guillaume Musso

Que serais-je sans toi?

foto: tribus de la segarra

rauric

vall del corb

la segarra

juny 2025

i.pinimg.com

La tolerància és un crim quan el que es tolera és la maldat.


Thomas Mann

foto tribus de la segarra

quan sortia el sol

santa coloma de queralt

la segarra

juny 2024

“… Però també moren les paraules totes soles, que passen sovint per una primera fase d’oblit progressiu i acaben finalment com una espècie de romanalla incomprensible del passat”.

Antoni Dalmau rodamots.cat

“No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria és això, i res pus”

Biel Mesquida, Closca de lletra. VilaWeb

.

fer un tomb

No es tracta d’una expressió perduda, sinó que s’acostuma a dir a mitges. Aquí sovint insistim que cal fer servir paraules ben diferents del castellà, que és per o s’escapa l’idioma, en gran part.
Per tant, avui volíem reivindicar “fer un tomb”, i no pas “donar” un tomb, que s’assembla tant a “dar una vuelta“. Aquest verb “fer”, tan característic del llenguatge nostre, i tan sovint oblidat.
 

Ell va dir piscines, ella trampolins.
Ell va dir planetes, ella va dir ‘quins?’
I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Ell va dir quimonos, ella maniquís.
Ell va dir tigressa, ella colibrís.
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Ell va dir llimones, ella va dir groc.
Ell va dir pintura, ella va dir pot.
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

 

 

Tuti:  apasssionada, posidònia