Marià Fortuny, avui cent vuitanta-set anys del seu naixement.

El quadre presenta la figura d’un nen que reposa de cap per avall sobre la sorra d’una platja, en aquest cas a la ciutat italiana de Portici. La sorra sobre la qual descansa la figura del nen sembla compacta i còmoda, creada a partir de traços ràpids i densos, fruit d’haver refregat la pintura seca sobre l’emprimació blanca, que contrasta de manera clara amb l’acabat del nen, més fi i nítid. A aquest contrast ajuda l’ús que li dona al color, clars a la imatge del nen i grisencs i blavosos per al fons sorrenc.

Es pot veure l’interès del pintor per la recerca de la captació de la llum a la multitud de reflexos i ombres que cauen sobre les diferents parts del cos nu del nen, utilitzant per a cadascuna un to diferent. Així, per a les ombres dels clotets dels malucs usa tons blaus i verds; per a les de la cama i maluc esquerre empra tons rosats i blaus i per a les petites zones de l’orella i els dits dels peus fa servir un matís més vermellós, gairebé incandescent.

No serà l’única obra que realitzi amb aquest mateix tema (Nen nu d’esquena a la platja de Portici, 1874), però si en què apliqui una execució més acurada i minuciosa, ja que a la resta s’aprecien traços més ràpids i taques més grans i aixafades, sense contorns clars.

Encara que sigui en l’última part de la seva vida quan pari més atenció a la representació infantil, ja estava familiaritzat amb el dibuix de nens i adolescents des dels seus anys de formació, quan va fer diverses il·lustracions a llapis, carbonet o tinta d’aquest tipus de figures, com Nu masculí dret, de front, amb la mà esquerra recolzada sobre un carreu (1865) precedents més remots de l’obra de Portici.