Lebasque va ser membre fundador del Salon d’Automne el 1903 amb el seu amic Henri Matisse i va exposar al Salon des Indépendants. Dos anys més tard, hi va exposar un grup d’artistes com Georges Rouault, André Derain, Henri Ottmann, Édouard Vuillard i Matisse. Lebasque també es va fer amistat amb artistes com Raoul Dufy, Louis Valtat i Henri Manguin, l’últim dels quals va introduir Lebasque al sud de França.

El seu temps al sud de França portaria a una transformació radical en les pintures de Lebasque, canviant la seva paleta de colors per sempre. Altres viatges van incloure la Vendée, Normandia i Bretanya.

Lebasque va tenir cert èxit comercial durant la seva vida. Va treballar en les decoracions del teatre dels Camps Elisis i del mariner Transatlantique.

La visió de Lebasque es va veure acolorida pel seu contacte amb pintors més joves, especialment Édouard Vuillard i Pierre Bonnard, fundadors de Les Nabis, un grup de pintors intimistes que primer van afavorir la calma i la quietud dels temes domèstics. Des del seu primer coneixement amb Georges Seurat i Paul Signac, Lebasque va aprendre el significat d’una teoria del color que subratllava l’ús de colors complementaris en l’ombreig.