Respirar i saber que la veritat és tan propera,
només hem deixo portar caminar,
sense cap paret i sense cap frontera.

És la meva llibertat,
porto amb mi les armes de la vida,
soc el capità, duc l’amor, la calma
i les coses tan boniques,
que la vida m’ha donat.

Però si em falta l’aire
miro el quadre de la immensitat
i si jo puc tocar-te
sé que el cel s’ha posat a ballar.

La lluna va sortir la nit de Sant Joan
i jo vaig ser feliç i quan ho penso
jo sé el que sento i sé que vaig fer bé,
et vaig veure ballar i quan vas dir que sí
movent el teu cos, sento màgia i sé que volaré.

Despertar i pensar que dels errors hauré d’aprendre,
ja he après a transformar-los en cançons
i volar sense por d’aterrar i desplegar les ales,
sempre em quedarà oblidar.

I si demà jo me’n dono
que he perdut l’oportunitat
jo torno enrere ben de pressa
i sé que tu encara hi seràs,
porto amb mi les armes de la vida,
soc el capità, duc l’amor, la calma
i les coses tan boniques,
que la vida m’ha donat.

La lluna va sortir la nit de Sant Joan
i jo vaig ser feliç i quan ho penso
jo sé el que sento i sé que vaig fer bé,
et vaig veure ballar i quan vas dir que sí
movent el teu cos,
sento màgia i sé que volaré.

I vaig seguint les passes ben a prop teu,
dibuixes esperança ben a prop meu
I sento i sento,

I vaig seguint les passes ben a prop teu,
dibuixes esperança ben a prop meu
I sento i sento.

La lluna va sortir la nit de Sant Joan
i jo vaig ser feliç i quan ho penso
jo sé el que sento i sé que vaig fer bé,
et vaig veure ballar i quan vas dir que sí
movent el teu cos,
sento màgia i sé que volaré.

Movent el teu cos,
sento màgia i sé que volaré.