Una altra característica dels impressionistes, i Monet era qui amb més èmfasi la practicava, era la tècnica de la pintura a plein–air, que és pintar a l’aire lliure, pleinairisme, que comença a practicar juntament amb el paisatgista Eugène Boudin. I és que va ser arran de la seva relació que Monet va adaptar la seva retina a captar allò que tenia al seu davant i així plasmar-ho al llenç. És per això que els seus quadres sempre els començava fent dibuixos a l’oli in situ; posteriorment, hi feia els retocs i sempre els acabava a l’estudi, normalment coincidint en el moment en què la llum desapareixia. I és que la llum (com bé s’ha esmentat anteriorment) era molt important en totes les seves obres, com la inseria sobre els objectes, la seva variació, les vibracions. Viquipèdia