Josep Masriera i Manovens (Barcelona, 22 de gener de 1841 – 31 de gener de 1912) fou un pintor, orfebre, empresari i teòric. Artista amb gran influència a la societat, indústria, art i cultura catalanes dels segles XIX i XX. Convé ressaltar el seu respecte per les arts en general, que el portà a cercar el foment de la formació intel·lectual, que traslladà a tots els seus fills, en els quals feu néixer un fort compromís amb la cultura catalana.

La seva pintura era a plein air, seguint els principis del professor Lluís Rigalt. En els seus paisatges no hi apareix mai la mà de l’home, considerada com artificiosa, per tant, podríem que fou un genuí naturalista. En aquest fet hi trobem la seva diferència amb els pintors romàntics, no fonamenta la lluita de l’home amb les forces de la natura, ans al contrari, la seva pintura reflecteix una vivència diferent, l’íntima relació i comunicació de la natura i l’home. La seva obra pictòrica la trobem molt centrada al poble de Llavaneres, retratant la bellesa dels seus paisatges, en un procés que culmina amb una idealització de la realitat. Viquipèdia.