Emili Vendrell, avui cent trenta-dos anys del seu naixement

Pel seu catalanisme, quan finalitzà la Guerra Civil, Emili Vendrell fou empresonat pel fet d’haver sigut contractat per la Generalitat, juntament amb el ballarí Joan Magriñà i d’altres artistes, per tal de divulgar, amb el seu art, la cultura catalana per diversos països europeus.[12] Va ser acusat de «rojo», «propagandista», «masón» i «separatista» durant un consell de guerra. La primera sentència va ser de mort. Després de dues apel·lacions, la pena aplicada va ser viure desterrat a València durant cinc anys. Fins i tot el seu advocat li va recomanar no venir per a l’enterrament del seu pare. Després de dos anys i mig d’exili, li van permetre tornar a Catalunya i va reaparèixer triomfant al teatre Principal.

més info